Yosemite

Aquest cap de setmana hem anat a Yosemite! Yosemite es un parc natural molt gran que hi ha a l’est d’on vivim, esta a unes 4h en cotxe així que queda una mica lluny però val la pena anar-hi.

El dissabte al mati ens vàrem llevar en aquest lloc al mig del bosc, hi havíem arribat el divendres a la nit sense saber ven be on érem. A la furgo s’hi dorm prou bé i més aquest cop que estrenàvem cortines “home made” i esponsoritzades per Montaltex S.A. D’aquí ja varem entrar al parc natural ja que a dins si hi vols dormir has de pagar i deixar tot el menjar en una mena de guixetes per si venen els ossos.

El parc es força gran tot i que la zona turística esta centralitzada. Nosaltres varem intentar evitar aquesta part perquè tens la sensació d’estar dins del parc d’atraccions Tibidabo. No obstant, la resta es força impressionant.

El mes conegut de Yosemite és el Capitan, el Cathedral, el Sentinel i el Half Dome que podeu veure aquí baix. La particularitat d’aquestes muntanyes es que son grans blocs de granit, impressionants per tenir parets verticals de gairebé 1000m que pocs escollits son capaços de pujar.

El dissabte varem fer una excursió que puja fins al Yosemite Summit, uns 1000m de desnivell que van vorejant un gran salt d’aigua.

Un cop a dalt tens una bona vista de tota la vall.

Com veieu la Núria s’ho va passar d’allò més bé, cada cop esta més espavilada i ara no se li escapa ni una mosca passant 🙂

Realment, les parets son impressionants! Llàstima que no tenim corda i la Núria encara no es pot posar un arnés 😦

Una de les coses que més gratament em sorprèn dels EEUU es la fauna que tenen, a casa nostra es veuen animalons però aquí és molt més freqüent, i no només gall dindis i cérvols! Això si, aquest cop l’ós no el vàrem veure.

Pels que no ho sabeu, Yosemite també es conegut per les cerveses que hi fabriquen 🙂 Certifico la qualitat!

El diumenge vàrem tirar cap a l’altre banda de la vall, entremig del Half Dome i el Sentinel, de fet vàrem pujar per la bassant nord-est del Sentinel. El camí és molt bonic, segons ens van dir després, es la ruta més bonica de la vall.  Varem arribar gairebé a dalt però una congesta de neu i gel en un pas bastant estret ens va fer girar. A la Núria no li agraden aquesta mena de passos 😛

de baixada sempre amb meravelloses vistes al Capitan i al Sentinel.

Pels que us pregunteu perquè es aquesta tovallola que porta la Núria penjant, es per les babes, perque sino acaba deixant xopa la cadireta de tant babejar! 😀

De tornada ens varem aturar a comprar taronges bonissimes! Com veieu son de mida extra!

Advertisements
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.